XXV Trobada de gegants a Premià de Dalt

Des de fa uns anys, la Festa Major de Premià de Dalt compta amb un acte propi: la guerra de bombardes entre ibers i romans. El passat iber de la nostra vila és un tret cultural que s'ha volgut potenciar des de la museïtzació de la Cadira del Bisbe i la celebració anual de la Festa Ibera.

Per a potenciar aquest eix temàtic els Geganters de Premià de Dalt vam proposar la construcció de dos gegantons, un iber i una romana, que esdevindrien les icones dels dos bàndols de la Guerra de Bombardes i de la Festa Ibera.

La proposta va agradar i el consistori va accedir a sufragar-ne les despeses. Amb el procés de recerca de pressupostos, vam plantejar l'estrena dels gegantons en el marc de la Festa Major 2016. Els padrins de l'iber serien els gegants de Llagostera (que representen els primers ibers de la seva població) i els gegants romans de Caldes de Malavella serien els padrins de la gegantona.

En aquest context, vam decidir tematitzar la trobada amb colles que volguessin rememorar conflictes, com la dels pirates amb els premianencs a Premià de Mar o la de pagesos i soldats a Montornès del Vallès.

A última hora, però, el consistori no ha pogut sufragar-ne les despeses. De totes maneres, però, les colles convidades ens visitaran amb la mateixa il·lusió i és que aquest any celebrem la vint-i-cinquena trobada de gegants en el marc de la Festa Major, des de que el 1991 la Comissió de Festes va encarregar-ne la primera a la Colla Gegantera de Vilassar de Dalt, qui se'n va ocupar fins a l'estrena dels aleshores nous gegants de Premià de Dalt: l'Altemir i la Bonadona.

Com ja és tradició, la jornada començarà amb la plantada de totes les figures convidades, a la Plaça de la Fàbrica (18h). A les 19h s'iniciarà el cercavila, pel carrer de les Teixidores fins arribar davant la Llar d'Avis Carme, on les colles participants oferiran balls per als residents. La cercavila seguirà per la carretera de Premià i la Riera de Sant Pere fins al pati de Sant Jaume, on tindrà lloc la tradicional Mostra de Balls.

Gràcies al suport de la Regidoria de Cultura, els gegants comptaran amb el ritme d'un grup de música d'estil New Orleans. La trobada tindrà lloc el dissabte 2 de juliol amb les colles participants de:

GEGANTS DEL CARNAVAL DE SOLSONA
Són els convidats dels gegants vells (en Mateu i la Cisa) i, per tant, són uns gegants manotes. El Gegant Boig (1978), la Geganta Boja (1979), el mocós (1980) i la Geganteta Boja (1982) protagonitzen -junt amb altres figures- la Festa del Carnaval de Solsona i es caracteritzen per trencar amb la convencionalitat de la imatgeria popular catalana a favor de la caricatura, l'humor i les garrotades.

MONTORNÈS DEL VALLÈS
El 4 de gener de 1485 Montornès va viure una batalla entre els pagesos, capitanejats per Bartomeu Sala, i l'exèrcit de la Diputació de Barcelona, comandats per Pere Anton de Rocacrespa. La victòria camperola va assolir l'alliberament dels pagesos catalans de la servitud feudal i, des de 1989, els Gegants de Montornès han esdevingut el record més "gegant" de l'esdeveniment.
Com que vindran acompanyats per en Banyetes i l'Angeleta -els seus gegantons-, a la mostra de balls ens oferiran el ball de quatre; però no us podeu perdre el "Ball de la Batalla", un ball molt especial que realitzen cada Festa Major i on Pere Anton cau en batalla, literalment.

CAPGROSSOS DE PREMIÀ DE MAR
Estrenats el 2005, es divideixen en dos bàndols: els premianencs (en Quimet, l’Elisenda, la Conxita i en Ramiru) i els pirates (en Jafar, la Samira, en Raixid i l’Alcamar). El moment més destacat d'aquestes figures és per la Festa Major, car els seus tres balls (l’Atac, la Revolta i l’Expulsió) marquen l'eix, essent protagonistes de l'inici i el final de la Festa dels Pirates.

LLAGOSTERA
En Zenó de Montagut i l'Eleina de Ridaura (1999) representen els primers ibers que van habitar a Llagostera (Gironès) cap el s.VI aC. És la primera vegada que ens visitaran i amb ells rememorarem el passat iber de la nostra vila.

CALDES DE MALAVELLA
Estrenats el 1988, ells són en Claudi Calderí (del llinatge dels Claudis i del Calderí, que és un símbol heràldic estretament lligat a la vila de Caldes) i n'Emília Quirina (de la família dels Quirins, llinatge romà que ostentava l'autoritat municipal, el decurió, a la vila d’Aquis Voconis).

MONTBAU (Barcelona)
En Cebrià (2010) i la Justina (2011), que com indica el porc senglar, són del barri de Montbau (districte d'Horta-Guinardó). Representen els primers habitants de la zona i visitaran ‪‎Premià de Dalt‬ per primera vegada.

LLAVANERES
En Jaume Llull, un ciutadà de Llavaneres que al s. XV va lluitar contra el Senyor de Burriac per assolir deslliurar el seu poble de l'opressió feudal, ens visitarà amb la seva parella, la Minerva. Ja han visitat Premià en diverses ocasions des que van ser estrenats el 2007 a imatge dels gegants vells, estrenats el 1985 i 1986 respectivament.

Comparteix